George Cukor

George Cukor

(1973)
Biografia
Naixement	(en) George Dewey Cukor 7 juliol 1899 Nova York
Mort	24 gener 1983 (83 anys) Los Angeles (Califòrnia)
Causa de mort	Insuficiència cardíaca
Sepultura	Forest Lawn Memorial Park
Dades personals
Formació	DeWitt Clinton High School
Activitat
Ocupació	director de cinema, director de teatre, productor de cinema, realitzador
Activitat	1930  –  1981
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Premis (1975)  Premi Primetime Emmy a la millor direcció d'una minisèrie, pel·lícula o especial dramàtic, per l'obra Love Among the Ruins (1970)  Premi Golden Plate (1963)  Oscar a la millor direcció, per l'obra My Fair Lady  premis Primetime Emmy  Premis del Sindicat de Directors  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood

George Dewey Cukor (Nova York, 7 de juliol de 1899 - Los Angeles, 24 de gener de 1983) fou un director de cinema estatunidenc. Sobretot especialitzat en les comèdies, posseïa el talent de fer sortir el millor dels actors que dirigia i sobretot de les actrius. Així, sota la seva direcció, vint-i-un actors diferents van obtenir nomenaments als Oscars.

La seva carrera va florir a RKO quan David O. Selznick, el responsable de producció de l'estudi, va designar Cukor per a dirigir diverses de les pel·lícules més importants de RKO, inclosa What Price Hollywood? (1932), A Bill of Divorcement (1932), Our Betters (1933) i Donetes (Little Women) (1933). Quan, el 1933, Selznick es va traslladar a MGM, Cukor el va seguir i va dirigir Dinner at Eight (1933) i David Copperfield (1935) per a Selznick i Romeo and Juliet (1936) i Camille (1936) per a Irving Thalberg.

Va ser substituït com a director de Allò que el vent s'endugué (1939), però poc després va dirigir The Philadelphia Story (1940), Gaslight (1944), Adam's Rib (1949), Born Yesterday (1950), A Star Is Born (1954), Bhowani Junction (1956), i guanyà el premi Oscar al millor director per My Fair Lady (1964). Va continuar treballant fins als anys vuitanta. El 2019, la pel·lícula de Cukor Gaslight va ser seleccionada per la Biblioteca del Congrés per a la seva conservació al Registre Nacional de Cinema per ser "cultural, històricament, o estèticament significativa".^[1]